L’informe “Vides palestines sota vigilància. Radiografia de la indústria de control israelià” exposa la sofisticada infraestructura de vigilància massiva implementada per Israel als territoris palestins ocupats, tant a Gaza com a Cisjordània, detallant com les tecnologies de vigilància i control s’han convertit en una eina clau per a la submissió de la població palestina, amb la col·laboració activa d’empreses tecnològiques i de seguretat internacionals.
Des de l’inici del segle XXI, Israel ha promogut el desenvolupament de tecnologies de ciberseguretat i control, consolidant un sistema que combina eines digitals i dispositius físics de vigilància. Aquest entramat inclou el monitoratge de xarxes socials, la intercepció de comunicacions, murs “intel·ligents” amb sensors de moviment i tecnologia biomètrica, a més de mecanismes tradicionals com targetes d’identitat i checkpoints militars. L’informe destaca que aquesta vigilància no només busca recopilar informació sinó també generar un estat de constant observació, fet que indueix la població palestina a un autocontrol permanent, inhibint-ne l’acció i l’organització. Aquest model, que recorda al Panòptic de Michel Foucault, reforça l’estructura d’apartheid imposada per Israel.
Informe també disponible en ANGLÈS AQUÍ
El document enumera les empreses que subministren tecnologies de vigilància i control al govern israelià i detalla les tecnologies desplegades per a la vigilància i repressió, com el paquet Wolf (sistemes de reconeixement facial que recopilen dades biomètriques als checkpoints, emmagatzemant-les en bases de dades militars i permetent als soldats israelians accedir en temps real a informació personal dels palestins), Mabat 2000(xarxa de videovigilància a la Ciutat Vella de Jerusalem, operada per la Policia Israeliana) o armes automàtiques amb Intel·ligència Artificial.
L’ús d’aquestes tecnologies no només limita la llibertat de moviment de la població palestina, sinó que també contribueix a l’expansió il·legal dels assentaments israelians. A més, es documenta com aquests sistemes han estat utilitzats per reprimir la dissidència i criminalitzar activistes.
L’informe conclou amb una crida a la comunitat internacional perquè sancioni les empreses implicades i exigeixi el respecte als drets humans als territoris ocupats. També destaca la necessitat d’una regulació més estricta sobre l’ús de tecnologies de vigilància en contextos d’ocupació i conflicte.